Rebota, rebota y en tu cara explota

Agnés Mateus ens va captivar amb Hostiando a M. el 2015. I, sense pèls a la llengua, presenta ara un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències. Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer el seu atreviment quan diu les coses que pensa i la rabia que treu davant la passivitat de la societat.

“Provocar un removiment de consciència en la gent”. Aquesta és la intenció que tenen Agnès Mateus i Quim Tarrida amb Rebota, rebota y en tu cara explota que programa fins al 4 de febrer l’Antic Teatre si bé ja es va poder veure al festival TNT (Terrassa Noves Tendències). Es tracta d’una peça escènica que gira al voltant de la violència de gènere i, el títol “té a veure amb això, amb les violències que vivim dia a dia i, especialment, amb els assassinats de dones”. Precisament, “va ser el nom de l’obra el que ens va donar una visió àmplia del que volíem parlar”, assegura Agnès Mateus.

Agnes-Mateus-Quim-Tarrida-Escenapoblenou-2017-2

Un tema sensible sobre l’escenari, “un lloc públic i que, per tant, cal utilitzar com a tal”, apunta Mateus, que es tracta “en clau d’ironia, humor i sarcasme”. Els autors afirmen que no és una comèdia però que “amb l’humor es poden tocar moltes problemàtiques de la societat”. Rebota, rebota y en tu cara explota, d’una hora de durada, “té una representació senzilla”, però que “afegeix poesia a la manera d’explicar-nos”, apunta Quim Tarrida. Ell no actua, però Agnès Mateus sí, i ho fa mitjançant monòlegs, textos explicats directament al públic, al que se suma un element important: la projecció de vídeos.

En general, es tracta d’una consecució d’escenes que acaben configurant un missatge perquè “a la gent se li mogui alguna cosa, algunes emocions i plantejaments del seu cap”, conclou Mateus.

Ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…