Arca, desafiament perifèric i passeig triomfal

En molt poc temps Alejandro Ghersi, Arca, ha aconseguit el que només uns pocs escollits aconsegueixen en tota una carrera: crear un so nou, propi i que traça un camí inèdit per l’electrònica del present i el futur. La sorprenent mixtape &&&&&, del 2013, va ser el punt de partida d’una curta però accelerada carrera que l’ha portat a col·laborar amb alguns dels més grans artistes de l’actualitat, com FKA Twigs (va produir el seu primer EP i diversos temes de l’àlbum de debut), Kanye West (va participar en quatre tracks de Yeezus) i Björk, que el va reclutar per aportar el seu talent a Vulnicura, el seu últim àlbum. No és estrany doncs que en el set exclusiu de dimecres la islandesa punxés un dels seus temes. A més de tot això, Arca ha publicat fins ara dos LPs extraordinaris, Xen i Mutante, plens de beats avançats, estructures viscoses i sons al·lucinants. L’any passat va publicar la seva última mixtape, Entrañas, una nova mostra del seu indubtable geni que, després de la seva actuació al Sónar, ningú el posa en dubte.

arca1

El Hall, l’espai de les cortines de vellut vermelles, va emmudir davant un xou de gran intensitat i efectisme. D’una banda, per la força de l’electrònica abstracta que desplega el veneçolà, que es clava al cor. De l’altra, el registre vocal, va exercir tan de cantant de bolero com d’òpera, embolcallat per ecos i filtres evocadors. Memorables les interpretacions de Desafío i Reverie mentre vestia amb una jaqueta curta torera blanca, tanga i talons. Per cert, en un dels crits que va llançar va dir “els toreros som suaus”. També poden ser molt durs si fem cas a les imatges que projectaria més tard a la pantalla. Això si, amb previ avís al públic i, especialment, als menors, que si n’hi havia desallotgessin la sala; “Prepareu-vos per veure alguna cosa mai vista”. I no precisament va ser suau. A la pantalla es va poder veure un fist-fucking.

arca6

Arca és cos, ànima i veu. Un trinomi indissoluble impregnat de foscor, desassossec i ritmes sumament fatigats. Crea paisatges auditius que ens fan dubtar del que és binari i ens submergeixen en un món de caos a on el masculí i femení coexisteixen al costat de la bellesa i el grotesc. Les creacions sonores són ambigües i es desvien de les nocions convencionals de la melodia i el baix: és més probable que et facin pensar que ballar. I sí, és possible que soni com un repte musical, tal com ell entén la producció. El que va començar sent un híbrid de R&B, hip-hop i música electrònica a la seva habitació d’adolescent a Caracas, és avui el centre d’atenció de les oïdes avantguardistes de la indústria que busquen fer del pop alguna cosa més interessant.