Després de l’èxit estival d’Els dos cavallers de Verona que va aplagar a més de 7.000 espectadors al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona, Parking Shakespeare estrena Pornografia, de Simon Stepehens, autor de l’adaptació d’El curiós incident del gos de mitjanit.

Iban Beltran agafa, en aquesta ocasió, les regnes de la direcció de la companyia especialitzada en treballar en localitzacions no teatrals. Parking Shakespeare trasllada l’acció a la recent reformada sala d’exposicions Joan Alsina del Centre Cultural la Farinera del Clot, com a part del projecte de residències escèniques que el centre impulsa des del 2009.

Parking Shakespeare sempre brinda oportunitats. Per la manera que tenen de treballar, de proposar, i pel compromís amb què afronten cada projecte. No els fa por llençar-se al buit durant el procés d’assajos ni partir del paper en blanc. No els condiciona ni la por ni la necessitat de quedar bé. I per això calia trobar un text adequat a aquest compromís.

Han triat Pornografia, de Simon Stephens. Un text que parteix dels atemptats al metro -i a un bus- de Londres el dijous set de juliol de 2005. Aquell començament d’estiu també passaven altres coses com la designació de Londres com a seu olímpica o el macroconcert Live 8 de Hyde Park per combatre la pobresa mundial. I aquestes eren les coses realment importants.

En contrast a aquests esdeveniments perfectament documentats, multitudinaris, de ressò internacional, asseguren que “emergeixen vides petites i anònimes, aparentment integrades dins la quotidianitat d’aquells dies marcats a sang per la història”.

Només quan prestem una atenció singularitzada, quan cada veu pot explicar individualment el seu dia a dia, ens adonem que aquest món que preteníem just, solidari i compromès és pur fingiment. Enmig de la multitud ens sentim protegits, però la ciutat també pot ser cruel i violenta, i fer-nos sentir molt desemparats. Per això aquests relats són obscens: estaríem més còmodes mirant cap a un altre costat.

I no és perquè Pornografia parli dels atemptats, sinó perquè el dolor, la culpa, la solitud, l’odi o la tristesa que hi ha rere cada persona, ultrapassa els límits de les convencions morals.

Amb aquesta nova producció, que es podrà veure gratuïtament del 15 de gener al 3 de febrer, Parking Shakespeare es confirma com una de les companyies més constants del panorama barceloní i consolida el seu projecte d’apropar el teatre a tots els públics i a tots els espais.

Estiu i hivern shakespearià 

Cada mes de juliol Parking Shakespeare representen una comèdia shakespeariana al Parc de l’estació del Nord. Un espai que van trobar per error. Buscaven el parc de la Ciutadella però van sortir de la renfe per la sortida equivocada. Així, com qui no vol la cosa, després de tres hiverns i sis estius, s’han acabat convertint en companyia temporal del parc. Un espai que no requereix d’escenografia, ni d’equipaments de so i llums i que tot el protagonisme recau en el text i en els actors.

La companyia va néixer de la idea de representar comèdies de Shakespeare en un lloc públic, de manera que tothom pogués accedir al teatre. Però no us deixeu enganyar per les aparences, no es tracta d’una companyia amateur, sinó que la conformen actors professionals que creuen fermament que el teatre no ha de ser quelcom elitista.

Amb una metodologia de treball aparentment senzilla, trien director i obra, primeres trobades, es decideix el repartiment, comencen les lectures prèvies i comença el compte enrere: tres o quatre setmanes d’assajos i estrena.