L’Alternativa 2018. Secció oficial

El Festival de Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa, celebra la seva 25a edició amb 9 llargmetratges internacionals, incloent films de ficció, no ficció i d’animació, que competiran a la secció oficial.

Un tema recurrent en molts dels llargs seleccionats del festival és la política. En aquesta direcció, un de les cintes que aborden amb més profunditat el tema és Our New President, de Maxim Pozdorovkin, un documental que explica l’elecció de Donald Trump des de la perspectiva de la propaganda russa. Un relat esfereïdor i alhora hilarant, per moments increïble, que mostra el tractament que es va fer a Rússia de les eleccions de 2016, delatant un imperi de notícies falses com a tàctica de la guerra informativa contemporània. Pozdorovkin construeix el relat a través de material d’arxiu fent servir totes les modificacions imaginables d’imatge i so “per tal d’expressar alguna cosa real sobre una cosa falsa”.

Teatro de guerra

La reflexió política és el pal de paller també de Teatro de guerra, de Lola Arias. En aquest cas conflueix amb la història i a t ravés d’un relat molt personal . El 1982, el Regne Unit i l’Argentina es van enfrontar a causa de les Malvines. L’exèrcit britànic va guanyar la guerra, després que es perdessin 1.000 vides entre tots dos països. Teatro de guerra salta de la realitat a la ficció i de l’espontaneïtat a l’actuació per parlar de sis veterans de guerra que es van ajuntar per fer una pel·lícula. I en el procés explora com convertir un soldat en actor, com transformar les experiències bèl·liques en una història i com mostrar els efectes col·laterals de la guerra. 

TheImage_You_Missed-750x400

Política, història i família van de bracet a The Image You Missed, de Donal Foreman (Estats Units). Un treball en primera persona del cineasta irlandès i el llegat del seu pare, el desaparegut documentalista Arthur MacCaig, fent servir el seu material d’arxiu, més de trenta anys d’ imatges exclusives sobre el conflicte d’Irlanda del Nord. Foreman, entrellaça la història amb el seu conflicte personal, l’aproximació al seu pare. Un encontre sincer i captivador de dos cineastes nascuts en moments polítics i amb experiències diverses del nacionalisme irlandès, que posa en relleu la importància de les imatges en la lluita social i la rivalitat entre les diferents exigències de responsabilitats personals i polítiques.

ed12fo01_1

El silencio es un cuerpo que cae, òpera prima de l’argentina Agustina Comedi, és un altre film d’una filla a la recerca d’un pare, en un to molt més centrat en allò personal, però emmarcat en un context polític i social determinant. El film revela els secrets familiars entorn de la vida de Jaime, el pare de la directora, a través de les cintes que aquest va filmar abans de perdre la vida en un accident. Aquesta història marcada per l’activisme i la dissidència sexual és un recorregut fascinant per l’Argentina d’entre els anys setanta i noranta, un relat de múltiples capes que tracta temes com la militància d’esquerres, l’homosexualitat i la sida transitant entre esferes duals: de l’íntima a la publica i de la privada a la política.

334727

Seguint amb els documentals al voltant dels vincles familiars, l’Alternativa presenta América, d’Erick Stoll i Chase Whiteside, una pel·lícula absolutament plena de llum, que ens mostra la inspiradora i emotiva història de tres germans mal avinguts que han de tenir cura d’América, la seva carismàtica àvia de 93 anys que gairebé no els reconeix. Ocupar-se de les seves necessitats quotidianes els obliga a afrontar l’abisme que separa els anhels adolescents de les responsabilitats dels adults. Filmada amb afecte i lucidesa al llarg de tres anys, és el retrat íntim d’una família traslladat al gran llenç cinematogràfic, una història càlida i commovedora sobre els vincles familiars.

esp

La pel·lícula espanyola a competició de l’Alternativa 2018, Trote, del director gallec Xacio Baño, també parla de relacions familiars, aquesta vegada des de la ficció. Explica la història de la Carme, que viu en un poble de les muntanyes de la Galícia interior amb la seva mare malalta i el seu pare, amb qui gairebé no es comunica. Tot i que necessita fugir d’aquell ambient opressiu, les circumstàncies sempre han estat complicades. La pel·lícula transcórrer durant el cap de setmana en què se celebra la Rapa das bestas, una lluita ancestral entre l’home i el cavall. Mentre el poble es prepara per a la festa arriba el germà de la Carme, per passar-hi uns dies amb la seva parella. Trote és el primer llarg de Xacio Baño.

jamaica

Tres pel·lícules especialment creatives i agosarades completen la secció oficial competitiva de l’Alternativa, un simfonia documental sobre Jamaica i dos films d’animació xilens. Black Mother, de Khalik Allah, és una pel·lícula i també un baptisme, una exploració espiritual de Jamaica. S’endinsa en les seves animades metròpolis i en les seves tranquil·les zones rurals per presentar personatges i oferir el seu testimoni en forma de simfonia polifònica. Allah els mostra a ells i el seu entorn amb el seu estil visual i el seu sentit del ritme característics. Black Mother passa del Super8 als 16 mm i al vídeo per submergir-se en el sagrat, el profà i tot allò que quedi entremig, i canalitza la rebel·lió i la veneració en una oda profundament personal, modelada per la turbulenta història de Jamaica però que existeix en el present més urgent.

animació

La casa lobo és el primer llargmetratge dels xilens Joaquín Cociña i Cristóbal León, una obra d’animació en stop-motion d’una gran creativitat, que explica la història d’una noia que busca refugi després d’escapar-se d’una secta de religiosos alemanys a Xile. El seu refugi acabarà sent una casa amb dos porcs, els seus únics habitants. Però els animals aviat comencen a transformar-se en persones i la casa va reaccionant als sentiments de la jove, tornant-se una mena de malson. La casa lobo és un conte de fades que s’inspira en el folklore però també en el famós cas de la xilena Colonia Dignidad.

ci-una-vez-la-noche-film-still-photo-544919

Una vez la noche, d’Antonia Rossi, també pren com a punt de partida l’animació, construint amb il·lustracions i sons, el relat de quatre personatges que s’extravien en els paisatges de la seva memòria per narrar-nos els esdeveniments fonamentals que van marcar les seves vides per sempre. Amb la seva insòlita posada en escena i unes seqüències gràfiques que ens porten cap a una ficció dibuixada, la pel·lícula dota de singularitat els personatges i crea una visió que s’assembla a una memòria en constant construcció, més subjectiva i lliure, i més propera a un pensament contemporani del món i les seves relacions.

Festival de Cinema Independent de Barcelona. Del 12 al 18 de novembre. Diferents espais