Pensant la ciutat imaginada

Què significa pensar la ciutat? Quines implicacions polítiques, filosòfiques o estètiques té avui en dia el fet de reflexionar sobre l’experiència de la vida urbana? Ciutat Oberta Biennal de pensament convida, del 15 al 21 d’octubre, a pensar el paper de les ciutats d’avui amb els grans reptes de la societat contemporània.

Les ciutats com agents de transformació social, com a baluards de la defensa de les societats obertes front el replegament nacional, són idees de molta tradició a Barcelona. Una tradició que es remunta a l’esperit del Col·legi de Filosofia de Josep Ramoneda, i que els últims mesos han revifat amb propostes com la ja comentada Global Cities, impulsada conjuntament entre el Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) i l’Ajuntament de Barcelona. Seguint aquesta via neix la Biennal del pensament, Ciutat Oberta. Una iniciativa que té com a referents la Biennale Democrazia de Torí, el Festival Filosofia de Mòdena, el Mode d’Emploi de Lió, el Make City de Berlín o el Dak’Art de Senegal.

Ciutat Oberta Biennal de pensament neix com un instrument amb què estimular la intel·ligència i reflexió col·lectives en un canvi d’època, de reptes globals davant dels quals la ciutadania no pot romandre-hi passiva. És per aquest motiu, que en sintonia amb l’esperit del 15M, evitant que quedi com un debat d’elits, vol sortir a les places, als espais comuns de la ciutat. El consistori barceloní, situa l’esdeveniment com a gran projecte de ciutat. És el projecte estrella del comissionat de Cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, i comptarà amb un pressupost de 700.000 euros. L’objectiu, és que la ciutat la faci seva, governi qui governi, i es converteixi en una de les cites culturals més importants de la ciutat a mitjà i llarg termini.

Quatre itineraris i una ciutat pensant

Hi ha previst 104 activitats programades que es repartiran per 71 espais físics descentralitzats per tots els districtes de la ciutat, des de biblioteques a fàbriques de creació passant per sales de música. Després del tret de sortida, la Biennal també tindrà continuïtat al llarg dels mesos de novembre i desembre. Des de la convicció que el pensament només pot ser interdisciplinari, la llista de propostes és el més plural possible: debats i diàlegs, conferències, actes al carrer, presentacions de llibres, arts escèniques, tallers d’aprofundiment, sessions de cocreació, hackathons, passejos filosòfics, concerts, activitats familiars, exposicions, activitats d’arts visuals i un llarg etcètera.

La Biennal de pensament s’articularà al voltant de quatre grans itineraris: Ciutat Democràtica, on es reflexionarà sobre la salut i la qualitat democràtica enfront del poder dels mercats, Ciutat Diversa, que se centrarà en com s’expressen i reconeixen les diferents diversitats de gènere, d’opció sexual, alimentària, cultural, religiosa i fins i tot de mobilitat, Ciutat Digital, que versarà sobre els perills i oportunitats de la revolució tecnològica, i, finalment, Ciutat Habitable, que es preguntarà sobre el futur de la ciutat com a conjunt d’habitatges, equipaments i espais públics.

Repartits entre aquests eixos, podrem gaudir de la presència de 47 dones i 46 homes que posaran en contacte grans referents globals del pensament contemporani, com ara la filòsofa especialista en gènere i performativitat Judith Butler, el sociòleg Richard Sennett que compartirà un acte amb el pianista Alfred Brendel al Palau de la Música, l’expert en filosofia de la tecnologia Evgueni Mórozov, o l’historiador de l’art i les imatges Georges Didi-Huberman; amb altres pensadors locals, com ara la filòsofa Marina Garcés, la sociòloga Marina Subirats, el politòleg Daniel Innerarity o el periodista i activista David Fernández, per citar-ne només uns quants.

Imaginar ciutats des del pensament és una funció necessària per refundar-les, però també per fer-les avançar, quan necessiten créixer, sense precipitar-les a un caos immediat. Entenem la imaginació no en el sentit de creació de figures o narracions fictícies, fantasioses o purament especulatives, sinó en el sentit d’anticipació ordenada i fins i tot dibuixada de possibilitats versemblants.