Geir Gulliksen: “Els lectors volen i necessiten històries fidels a la realitat”

Geir Gulliksen (Kongsberg, 31 d’octubre de 1963) és un poeta, novel·lista, assagista, autor teatral, escriptor de llibres infantils i editor noruec. Va fer el seu debut literari el 1986 amb la novel·la Mørkets munn. Entre les seves col·leccions de poesia primerenques hi ha Steder: på torget, de 1990, i monografi, de 1995. És editor  de l’editorial Forlaget Oktober. El 2008 va rebre el Mads Wiel Nygaard. El 2015 va publicar Historie om et ekteskap, amb gran èxit de públic i de crítica. Gulliksen està considerat un dels escriptors noruecs que millor reflecteix les relacions contemporànies. Els crítics destaquen que pocs autors tenen la capacitat d’escriure sobre el món de la parella de manera tan intensa i profunda com ho fa ell, retratant les contradiccions de l’amor d’una manera honesta, integral i directa, evitant els clixés comuns. En valoren la forma com s’endinsa en el que és més privat i íntim i, alhora, tan decisiu en les relacions. Reproduïm l’entrevista a l’autor noruec amb motiu de la presentació a Barcelona de Historie om et ekteskap (Història d’un matrimoni) que Editorial Les Hores s’ha encarregat de publicar en català.

Quins riscos té una relació oberta en un matrimoni consolidat?

No crec en les relacions obertes en cap cas, penso que sempre hi haurà (almenys) un perdedor en aquest tipus d’acords. La novel·la tracta d’una parella on l’home té tanta por de perdre la seva dona que està disposat a intentar-ho tot, i llavors queda completament atrapat i fascinat per la idea: és veu forçat a fer el que més tem. Realment, la novel·la tracta d’aquesta fascinació.

Quins són els límits de la fidelitat? 

Crec que la majoria de nosaltres creiem en la fidelitat. Però també creiem en la llibertat i l’auto-desenvolupament i el canvi. T’arrisques a acabar amb una vida amorosa que sembla gairebé com la teva vida laboral: cada nova relació és com una promoció.

Per què creu que el matrimoni de Jon i Jiminy es trenca? Es podria haver evitat?

Un lector em deia que és com si les coses que fan que la seva relació funcioni siguin alhora les coses que els separen. Les seves ganes de jugar i el seu desig de respectar la independència de l’altre són bons per a ells i és també el que els destrueix. Estan acostumats a dir sempre que sí a l’altre. Una altra persona, un terapeuta matrimonial, em deia que la relació acaba perquè Jon no pot dir que no quan Jiminy necessita que ho faci. Crec que tots dos tenen raó.

Jon, el protagonista, provoca la ruptura amb els seus jocs?

Sí que ho fa. Ell creu que està intentant de salvar el seu matrimoni, però penso que també hi ha una ombra d’autodestrucció en el seu comportament.

Se sent identificat amb Jon?

M’identifico amb tots dos, el Jon i la Jiminy, penso que aquesta és l’única forma d’escriure una novel·la, identificar-te amb tot allò sobre el que escrius. Crec en escriure llibres que estan “oberts a la vida” (com va dir Alfred Kazin): això significa que el que escric no és autobiogràfic, sinó que escric sobre coses que tinc la capacitat emocional d’experimentar.

historia-d-un-matrimoni-volum-1

Es considera primer editor o escriptor?

He estat escriptor des dels 22 anys, i l’escriptura és una forma de viure per a mi, així que potser sempre seré primer escriptor. Però realment m’agrada ser un lector i treballar amb d’altres escriptors, així que mai no deixaré de fer-ho tampoc. Des de fa uns anys treballo com a editor els dilluns i els dimarts, i la resta de la setmana intento escriure (i ocupar-me dels meus fills, el més petit té quatre mesos).

Com a editor, podria explicar per què un llibre tan íntim s’ha convertit en un èxit comercial?

Potser no és una bona idea que intenti explicar-ho, el meu jo escriptor i l’editor no es parlen! (La majoria de les vegades, ni tan sols s’agraden) Però estic convençut que els lectors volen i necessiten històries fidels a la realitat, que expliquin amb versemblança com de contradictòries poden ser les  nostres experiències amb l’amor.

Quin missatge vol donar amb aquest llibre?

Vaig voler escriure sobre l’amor. Crec que la major part del que sabem sobre l’amor queda a l’ombra a les nostres vides; no en parlem, no tenim un llenguatge que descrigui els matisos del que sentim. Per a mi, el més important en una bona novel·la és que pot descriure els matisos i les ombres de la nostra vida.

Es va sorprendre quan va rebre l’oferta de traduir el seu llibre a un idioma tan minoritari com el català?

El noruec és un idioma molt més minoritari que el català! Hi ha 5,2 milions de persones que parlen noruec i 9 milions de persones parlen català. Aquesta novel·la se està traduint al francès, l’anglès i l’alemany, per exemple, però també a l’islandès i el finès. Les llengües petites són molt importants. Estic content que em tradueixin a qualsevol idioma, però com a escriptor noruec em sento molt orgullós que se’m llegeixi en una llengua que ha estat amenaçada.

Com a noruec, què pensa vostè sobre la situació política a Catalunya avui?

Com a noruec, no puc tenir cap opinió sobre aquesta qüestió. Per tenir una opinió, hauria de viure aquí i sentir el que és bo i necessari. Noruega va independitzar-se de Suècia el 1814. Si això no hagués passat, ara estaria escrivint en suec. Potser no hi hauria una gran diferència. O potser llavors ja no seria un escriptor. Crec que s’ha de tenir cura de la llengua d’un poble, que sigui possible llegir i escriure en l’idioma amb què hem crescut. I també crec fermament en mantenir les institucions de poder a prop de la gent, per assegurar l’oportunitat de les persones de tenir una influència real en les decisions. L’idioma i la democràcia estan fortament relacionats.