Poesia tatuada a flor de pell

La poesia és una aventura de llarg recorregut en què el més important és la veu pròpia i la contundència de l’experiència, al marge del reconeixement o la visibilitat. Aquests són els poetes que recordem i que ens acompanyen més enllà de la presència física. Ben bé com Josep Palau i Fabre, que continua sent un poeta del nostre present. En moments com els actuals que s’estan produint grans canvis i estem entrant en una nova etapa, un nou cicle, els poetes tenen molt a dir i més que mai. La idea d’obrir el festival a públic molt diferent és el que ha contribuït que, amb catorze edicions, el Poesia i + s’hagi consolidat i convertit en un dels festivals de poesia més importants de Catalunya i, per descomptat, del Maresme.

La màgia de la poesia és poder viure un present convuls però també apostar per un paisatge tranquil i pausat que també requereix la cultura en general. De fet, és el que fan a Poesia i +, un festival que té molt a veure amb el present, amb les noves maneres de fer poesia, un diàleg molt intens en un context tranquil i aïllat que permet molta reflexió i viure intensament els espectacles. En aquest equilibri entre la notícia constant o la renovació no es tracta de programar, no es tracta només d’un pressupost, sobretot d’un espai i un temps adequat perquè la gent es trobi i pugui gaudir de les propostes. Explica el seu director, Eduard Escoffet, que el Poesia i + és sempre un intent d’evasió en els primers compassos de l’estiu. Una cita en el calendari i un pelegrinatge de Caldes d’Estrac a Alella, passant per Canet de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar i Dosrius. Uns grams de bogeria entre versos, música i nit amb aires de mar.

La poesia són moltes poesies alhora i molt sovint contradictòries, cada un ha de trobar aquesta via d’accés a la poesia que més li agrada. El més important és no desistir mai i trobar aquella via d’accés. Les possibilitats de descoberta són immenses. Quan pensem en els orígens de la poesia, pensem també amb la música. Té a veure amb el ritme, amb la repetició… té a veure amb bases musicals i, per tant, els orígens de la música i la poesia, les diferències són mínimes. El Poesia i + reivindica aquest espai compartit i un diàleg fructífer cap a un costat o un altre. Moltes vegades els espectadors s’acosten al festival atrets per un músic que té relació amb la poesia i, al revés, poetes que atreuen un públic per la seva vocació musical.

No fan diferències entre música, poesia i altres arts. Rehabilitació poètica i sobretot deixar-se sorprendre amb propostes com Björt Rünars (acompanyant Mireia Calafell), Blancallum Vidal i Sara Fontán, Javier Gallego ‘Crudo’ i Seward, Tarta Relena, Irene Fontdevila, Maria Cabrera i Vladivostok, Aurélia Lassaque i l’Orquestra Fireluche (amb Pau Riba), Clara Peya, Albert Pla, Pascal Comelade i Enric Casasses, Rosa Pou i Xavi Lloses. Tots plegats reivindicaran “la força i la vigència de la paraula” en espais i entorns privilegiats del Maresme.

Aquest any el festival Poesia i + vol retre homenatge a la intimitat i al compromís que cadascú té amb si mateix cap a la poesia. “Sense necessitat d’alçar la veu, sense estridències ni extravagàncies. Un activisme que no deixa de ser radical però, alhora, personal i silenciós”, expliquen els organitzadors. És per això que aquest any, els protagonistes de la campanya seran els tatuatges. La campanya ideada per Soon in Tokyo consisteix en una sèrie de fotografies i vídeos curts d’un grup de persones que han accedit a tatuar-se el crit del festival “+ poesia si us plau” al seu cos. L’eslògan va acompanyat per un disseny elaborat per la il·lustradora Cristina Daura, i seran formalitzats pel tatuador Rodrigo DC i fotografiats per Martina Matencio. Fem doncs de la poesia un crit, una necessitat i un vici. Sí, més poesia, si us plau! I la volem a flor de pell!.

Poesia i +. Festival d’estiu Fundació Palau. Del 4 al 14 de juliol.